Moltes vegades ens arriben preguntes de quina és la millor manera per obtenir una olivera. Plantant un pinyol? Plantant un esqueix?…
Avui us ho expliquem.

Des de fa molts i molts anys, que el cultiu de l’olivera s’ha anat estenent per arreu i ho ha fet de diferents maneres.

Antigament, es diu, que les oliveres les plantaven els avis perquè els nets en poguessin collir els fruits, ja que trigaven molts anys a produir. Això passava perquè s’utilitzava un sistema de reproducció vegetal molt bo però molt lent. Amb una destral treien un tros de fusta de la soca que tingués un lluc viu, que posteriorment plantaven. Aquest era un bon sistema, per la fortalesa que tindria la planta enfront de les malalties, inclemències del temps, etc., però trigava anys a entrar en producció, per això en l’actualitat gairebé ja no s’utilitza.

Plantant un pinyol d’oliva, estaríem en les mateixes circumstàncies, ja que l’olivera que ens sortirà no serà mai de la mateixa varietat que el pinyol i aleshores l’hauríem d’empeltar per aconseguir la varietat volguda, cosa que també ens portaria molt de temps i potser moltes actuacions fracassades.

Algunes zones, on les varietats ho permeten, fan clots a terra i hi enterren troncs tallats a uns 40 cm on arrelen i lluquen, aconseguint tindre repicament arbres productius.

Actualment, el sistema més utilitzat, és aconseguir reproduir planta en viver, agafant material vegetal (rama jove) on es van traient esqueixos que es planten amb torretes i amb l’ajuda de temperatures constants i unes humitats relatives òptimes, aconseguim una planta perfecta que entre ràpidament en producció facilitant molt la feina del pagès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

X